De tots els artistes que creixen en aquest sotabosc, en Ramon Porta és el nostre bolet preferit. Hem escoltat centenars de vegades el seu únic disc, "Paraules Meteor", publicat aviat farà una dècada pel segell Microscopi. Un disc auster i hipnòtic, de títols curts, sense cap altre ornament que la guitarra i la veu d'aquest trobador al·lucinat. Només un parell d'arranjaments de trompeta, alguna corda i els cors d'en Gou, veí de la Vall i grandíssim cantant de Siroll. Canela fina. Tot ho trobem encertat en aquest disc. És el nostre "Pink moon", però en blanc i negre i català de Torà. Les cançons d'en Ramon, els seus versos, són com aquelles espurnes que hom veu ballar sota les parpelles quan tanca fort els ulls. Un cinema primitiu on no hi passa mai res, un western sense pistoles. En Ramon canta a l'univers des de la Vall de Cellers en un espectacular moviment d'arrelament i elevació al mateix temps. I potser perquè la seva medecina fa temps que ens ha pujat al cap, nosaltres hi veiem l'estela de la poesia ascètica castellana, d'un Fray Luis de León que en la seva "Oda a la vida retirada" resava: Qué descansada vida 
la del que huye del mundanal ruido, 
y sigue la escondida 
senda, por donde han ido 
los pocos sabios que en el mundo han sido;